La tecnologia també és un terreny on es donen les desigualtats. D'una banda, tots coneixem les grans potències en aquest camp com són el Japó i Corea del Sud, així com Europa i els Estats Units. Quatre focus que tradicionalment s'han situat a l'avantguarda del desenvolupament i la innovació en aquest àmbit i que en els darrers anys han vist com el seu protagonisme s'ha reduït gràcies a l'aparició de nous actors.
Com hem esmentat en altres ocasions, Xina ha aconseguit avançar posicions a la carrera per erigir-se com un dels països més capdavanters no només a Àsia, sinó a la resta del món competint amb altres nacions de molt menor tamany com Taiwan. No obstant això, hi ha zones que, malgrat no estar entre els més avançats tecnològicament, si aconsegueixen llançar productes adreçats als seus mercats interns i al perfil dels compradors. Aquest és el cas de Índia, un estat del qual s'esperen grans sorpreses en les properes dècades però que de moment, dóna alguns avenços del que pot arribar a crear a través d'eines com les tauletes, de les que a continuació us mostrem alguns models creats al país del Ganges.
Educació, política i tecnologia
Les autoritats índies són conscients de la bretxa digital existent no només entre aquest país i Occident sinó fins i tot amb el seu veí xinès. Per això, ha posat en marxa una sèrie de plans denominats Índia digital amb objectius com estendre la alfabetització digital entre la població, invertir en sectors tecnològics i R + D per aconseguir solucionar en part l'endarreriment tecnològic que ha caracteritzat l'Índia en les darreres dècades i sobretot, modernitzar el sistema educatiu amb vista a que les properes generacions puguin situar l'Índia com a referent tecnològic, amb programes com el que pretén distribuir 10 milions de tablets entre els estudiants. La realitat no només social, sinó també econòmica del segon país més poblat del món, ha portat els seus dirigents a prendre mesures com les ajudes econòmiques a l'hora que els ciutadans adquireixin dispositius.
Ubislate, tablets Made in India
Actualment, podem trobar una sèrie de tauletes anomenada Ubislate desenvolupada enterament al país asiàtic amb el suport de la firma canadenca Datawind. Aquesta gamma es compon de 7 dispositius que, tot i poder ser utilitzats per la major part de consumidors i comptar amb fortaleses com la seva reduïdíssim preu, està més orientat al àmbit educatiu tant en cost com en prestacions destacant els tres darrers models, el 7C, el 10 Ci i el 3G10, que no obstant, queden molt antiquats al mercat europeu o asiàtic però no a l'indi.
7C, la substituta de les pissarres
Tot i tractar-se d'un dispositiu que també es pot utilitzar per a altres funcions com l'oci o el treball, aquesta tablet està dirigida més a un àmbit escolar ja que entre les seves prestacions compta amb una enciclopèdia creada a través de la plataforma iScuela del govern indi. Compta amb una pantalla de 7 polzades, una resolució de 800 × 400 píxels i una RAM de 512 MB i Android 4.2. Com veiem, es tracta d'un dispositiu molt limitat però que sí que està adaptat a les circumstàncies dels estudiants indis. El preu és d'uns 35 euros aproximadament gràcies als subsidis que es concedeixen per adquirir-los.
Ubislate 10 Ci
Aquesta tablet està concebuda com un dispositiu més complet capaç de satisfer un nombre més gran de necessitats de l'usuari. Per això, compta amb una pantalla de 10.1 Polzades, una resolució de 1024 × 600 píxels, una mica més gran que la de la seva companya, així com una connexió tant Wi-Fi com a 3G acompanyada d'un processador de 1 GB de RAM i una memòria de 4 GB ampliables a 32. Entre els seus punts forts destaca l'existència d'un catàleg per a aquest model compost de més de 150.000 aplicacions. No obstant això, unes millors característiques també es tradueixen en un augment de preu ja que aquesta tauleta té un cost aproximat de 45 euros amb les ajudes que ofereix el govern indi.
Ubislate 3G10, bona però prohibitiva
Finalment, destaquem el Ubislate 3G10, un dispositiu que compta amb una pantalla de 10,1 Polzades i idèntica resolució que la seva antecessora. Aquest model està més enfocat a un ús social ja que a diferència dels anteriors, pot portar equipat de sèrie aplicacions com Facebook o Linkedin. Té una capacitat d'emmagatzematge de 8 GB ampliables a 32 i una RAM d'1 GB. També té preinstal·lat Android 4.2 i un processador de dos nuclis amb una freqüència de 1.3 GHz. El preu, d'uns 139 euros al canvi que amb els ajuts governamentals ronda els 100, resulta inassumible per a la gran part dels consumidors indis.
Una manera eficaç de reduir la bretxa digital?
Com tots sabem, la realitat de Índia és molt diferent de la que ens trobem a Occident. Tot i que la democràcia més gran del món estigui experimentant un creixement econòmic sense precedents en la seva història, que també es tradueix en un més gran desenvolupament tecnològic, la pobresa i alguns sectors de la població molt tradicionals, segueixen sent alguns dels problemes que ha de resoldre la societat índia per poder agafar l'impuls que necessita. No obstant això, lexistència dempreses com Datawind i el desenvolupament de dispositius com Ubislate, demostren que aquest país és capaç d'innovar i adaptar-se a les circumstàncies dels seus 1.200 milions d'habitants.
Després de conèixer una mica més sobre la realitat tecnològica índia, penseu que mesures com les de dotar els estudiants amb milions de tablets són encertades o per contra, cal que es resolguin altres problemes més importants per poder tancar la bretxa digital existent?