Han passat ja 7 llargs anys des que Steve Jobs subjectava el iPad original davant de la premsa i parlava d'un dispositiu «per a tot». En aquest període de temps han passat moltes coses. Per exemple, ara mateix Android és la plataforma més gran també en tauletes i el dispositiu d'Apple es diu iPad Pro als nostres dies, deixant una mica de banda la seva essència lleugera i creant certs vincles amb lordinador professional.
Per començar, he de reconèixer fidel usuari d'Android. La meva tauleta actual és una Nexus 9 però, com us explicava en aquest article, la canviaré en breu per una Galaxy Tab S3. He fet servir molt l'iPad en el passat i no tot és idíl·lic, també em genera certes contrarietats. De fet, crec que treballant sobre algun punts clau, Apple tindria un producte molt més potent per als temps que corren. Els motius pels quals, tot i així, afirmaria que l'iPad Pro és superior a les seves competidores com a tauleta tenen més a veure amb l'organització de la plataforma iOS i amb com es va concebre a l'origen aquest dispositiu.
Aquí va una recopilació de motius, tots debatibles
Actualitzacions més lentes
Bé és cert que alguns fabricants com Samsung o Sony són extraordinàriament eficients a l'hora de satisfer actualitzacions als seus fans. Tot i això, tots dos compta amb un desavantatge, i és que han d'esperar que Google alliberi una versió estable del codi per començar a treballar en la seva adaptació pròpia del microprogramari. Això genera desfasament d'almenys 3 o 4 mesos en el millor dels casos, si no en tenim una Nexe o una Pixel.
El iPad Pro, igual que les generacions anteriors funciona com un rellotge en aquest sentit, encara que les actualitzacions en molts casos fan més malament que bé, una cosa en part imperdonable per tractar-se duna signatura amb tants recursos. Apple ofereix (com a mínim) 4 anys de suport, mentre que Android, en dependre en la majoria dels casos de Qualcomm per a la seva gamma alta, només ens pot assegurar dos anys.
L'App Store es preocupa més dels continguts
problema de google, fonamentalment. Els desenvolupadors es queixen moltes vegades de com són de puntillosos a la App Store a l'hora d'avaluar una aplicació i els canvis i les correccions que se'ls imposa abans de poder publicar-la. Pot ser molest per a ells, però des del punt de vista de lusuari, el fet que una app tingui un seguiment i uns controls de qualitat mínims és positiu.
En la Play Store trobem milers d'aplicacions que no recomanaria ni el meu pitjor enemic. Malament optimitzades, plenes de errors, de publicitat o de vegades grolleres còpies d'una app o joc d'èxit que es reprodueixen com una plaga. Google compta amb mitjans més que suficients també per disposar d'un equip que faci avaluació humana de cada aplicació que entra a la seva botiga.
aplicacions optimitzades
Això és, en bona mesura, prolongació de tot això. Té a veure força també amb la història de com va evolucionar el iPad i de com ho van fer les tauletes Android. En el primer dels casos, Apple va agafar les regnes del producte i va incentivar els desenvolupadors perquè creessin versions optimitzades de les seves apps. En el cas d'Android, van començar a aparèixer tauletes molt abans que google es preocupés pel format.
La conseqüència és que a l'App Store hi ha, en concret, eines veritablement úniques per a iPad que en un iPhone no funcionarien i, en general, més de mig milió d'aplicacions adaptades al format.
La gamma alta ja no és el que era
Una de les coses que sempre m'han encantat d'Android és que a la gamma alta un pot triar entre un ventall de diferents fabricants, cadascun amb els seus trets distintius: Samsung, Sony, Google, HTC, Huawei, LG, Motorola, OnePlus, Xiaomi, etc. Més o menys aquest esquema es reproduïa fa tres anys, amb Galaxy Tab S, Xperia Z4 Tablet, Nexus 9, MediaPad M2, Asus Transformer Infinity o Lenovo Tab 3 Pro, per exemple.
Avui dia, només n'hi ha dues tauletes a l'alçada en especificacions de l'iPad Pro, la Galaxy Tab S3 i la Huawei MediaPad M3 (en format compacte). Les altres, o són més antigues, o han triat configuracions de gamma mitjana al processador, quedant-se una mica per darrere del que es podria esperar d'una veritable gamma alta.
Fer root tampoc és el que era
El 2011 o 2012 fer root en una tauleta era una cosa força avantatjosa si volíem treure veritable partit al dispositiu. En el moment actual, el programari està massa ben optimitzat i encara que projectes com SO lineal (hereu de CyanogenMod) segueixin tenint molt sentit, no és tan desitjable o necessari alliberar un terminal (exposant-nos a perdre la seva garantia).
Per mi gust, era un dels punts que podia posar una mica d'avantatge a Android sobre iOS, tanmateix, el fet de no ser tan necessari en la seva funció bàsica, és a dir la relació rendiment-consum, s'estan perdent moltes de les opcions de personalització que solia oferir. Aquestes per altra banda, estan sent assumides pels fabricants o per desenvolupadors que les pugen a la Play Store, però no arriben a ser tan profundes com amb el root.
L'iPad Pro és, en general, millor, però em quedo amb Android
Pot semblar contradictori, però cada usuari ha de mesurar les seves circumstàncies. En un smartphone, personalment i mentre segueixin sent el que són, no optaria per iPhone en lloc de Android, i això crea una correlació que vull mantenir entre plataformes. El motiu més contundent pel qual en trio una Galaxy Tab S3 enfront d'un iPad Pro és que, a més que estan a un nivell tècnic semblant en la majoria dels aspectes, per mi representa sens dubte la forma més avançada (processador, pantalla, qualitats, accessoris) de tenir Android en format de 10 Polzades i crear una experiència contínua i integrada amb el telèfon intel·ligent.
Em quedo amb el meu iPad Air 2.
Després de tenir tots dos sistemes en aquest format, em quedo amb l'iPad Pro. Mentre les tauletes d'Android emparellen el rendiment de les seves versions mòbils, els iPad solen ser molt més potents que els iPhone.
I com sempre la prova: Obre un PDF a Android.